Ahora que no me ves

Vacilo en el borde. No mires tú. Allá todo parece cálido ¿lo es? Han caído ya las penúltimas piedras, creo, ya no las veo por aquí; quedan algunas pero no son las mismas, sólo son piedras, y pronto caerán también.

Huequito para escritos de amigos:

PERSONES DISTANCIADES

Ara que he arribat a casa,
D’empres de vorete una estona.
La teua veu la trobe a faltar,
I la distancia altra vegada s’ha fet gran.

Dos ciutats, dos persones,
Condemnades a telefonades,
Por a que m’oblides,
Jo mai ho podré fer.

El desig que ara tinc,
Que quan recordes es moment junts,
Et provoquen un gran sonrris,
Jo et recordaré cada nit
Abans d’anar al llit.

Vull dir-te tantes cosses,
Que no sé per on començar,
Els teus ulls tinc ganes de vore’ls,
Però no puc fer-lo realitat,
Per això em sento un condemnat.

Ara et propose un tacte,
Tu per favor no m’oblides,
I brinda’m la teua amistat,
Si compleixes això mai em trobaràs a faltar.
Vull ser el teu suport quan et fassa falta.

Cada dia no puc contar
Les vegades que et recordo.
Ningú moment es pot mitjorar,
Sinó estàs al meu costat,
Sempre dintre de mi et trobaràs.

Per últim m’ha agradaria,
Ser per a tu algú especial
Per si de cas m’oblides,
Jo estaré al teu costat,
Encara no me escoltis parlar.